Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Personatges i efemèrides. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Personatges i efemèrides. Mostrar tots els missatges

7/21/2025

2025: Any Internacional de la Ciència i la Tecnologia Quàntica

Què tenen en comú els LED, internet i les ressonàncies magnètiques? La quàntica.


Tecnologies clau de la nostra vida diària, com els transistors, els làsers i els LED, existeixen gràcies als principis quàntics. Aquestes tecnologies han estat essencials per a la creació d’internet, la computació, la ressonància magnètica i les telecomunicacions globals.

El 2025 es commemora el centenari del naixement de la mecànica quàntica, una de les revolucions més importants de la ciència moderna. Encara que la física quàntica va començar el 1900 amb Max Planck i va continuar amb els treballs d'Albert Einstein i Niels Bohr, va ser en el 1925 quan científics com Werner Heisenberg i Erwin Schrödinger varen desenvolupar la mecànica quàntica com una teoria completa que descriu el comportament de la matèria i l'energia a escales subatòmiques.

És per aquest motiu que l’ONU ha decidit proclamar el 2025 com a Any Internacional de la Ciència i Tecnologia Quàntica (IYQ per les sigles en anglès de International Year of Quantum Science and Technology). A través d'aquesta iniciativa global, se celebraran els avenços que la quàntica ha portat aquest últim segle i se'n promourà la importància per al desenvolupament sostenible del segle XXI.

A més, la ciència i tecnologies quàntiques prometen nous avenços en àrees com la computació quàntica, la medicina i la ciberseguretat, cosa que podria ajudar a abordar desafiaments globals urgents, com les energies renovables i la salut humana.

5/26/2016

400 anys de Cervantes

Enguany fa 400 anys de la mort de Miguel de Cervantes Saavedra, l’autor d’El Quixot, una de les obres mestres de la literatura universal amb la qual neix la novel·la moderna europea. A la lectura d'El Quixot Barcelona és l’única ciutat real que apareix al llibre on transcorren una sèrie d’episodis urbans, a diferència de la majoria d’escenaris rurals de la novel·la. Barcelona té una importància cabdal al text, és on el personatge del Quixot veu el mar per primera vegada, visita una impremta i assisteix a un combat naval.

Tot entrant a les planes d'El Quixot, s’ofereix una passejada per la Catalunya d’aquells temps i en especial per la Barcelona de l’època. Es fa referència a temes com els bandolers, la casa d’Antonio Moreno, la impremta, la visita a les galeres, l’encontre amb el cavaller de la Blanca Luna... La Barcelona de principis del segle XVII comptava amb prop de 40.000 habitants: la densitat de població i la productiva eren especialment elevades al voltant del carrer Argenteria, la plaça del Born, la Llotja o la Ribera. Barcelona era el centre comercial i econòmic del conjunt del territori català, una ciutat dinàmica que s’anava consolidant com a referent pels seus serveis, la seva oferta comercial de productes elaborats o les seves festes.

Tot seguint les pàgines d'El Quixot us animem a endinsar-vos a la ruta per la ciutat de Barcelona:

Gràcies a la lectura d’El Quixot podem saber que l’estada de Cervantes a Barcelona comença a la plaça Palau, on estava situat el Portal de Mar, l’antiga porta de la Muralla de Mar. El Quixot i Sancho arriben a Barcelona durant la revetlla de Sant Joan (s’explica que escolten “muchas chirimías y atabales, ruido de cascabeles”, acompanyats del bandoler Roque Guinart (Perot Rocaguinarda). I és just en aquest instant que veuen el mar per primer cop:
Vieron el mar, hasta entonces dellos no visto; parecióles espaciosísimo y largo, harto más que las lagunas de Ruideram que en la Mancha habían visto”.
El segon punt de la ruta se situa a la Casa Cervantes, al Passeig de Colom número 2, on sembla ser que es va allotjar Cervantes durant la seva estada que va fer a Barcelona el 1610. L’autor explica que des de les finestres de l’anomenada Casa Cervantes, de l’actual passeig de Colom, podia contemplar les activitats urbanes que després va recrear en alguns episodis de Las dos doncellas i de la segona part del Quixot.

La ruta segueix pel carrer Ample, un dels carrers més importants de la ciutat al segle XVII i on hi residien les famílies benestants de l’època. El prohom Antonio Moreno va acollir els dos protagonistes a casa seva i va organitzar una festa en honor de Don Quixot. El cavaller coneix una de les novetats arquitectòniques de l’època, el balcó, tot un símbol de prestigi de les cases, que permetia la contemplació dels carrers. És a Barcelona on don Quixot surt a un balcó:
“...y sacarles a vistas con aquel su estrecho y acaramuzado vestido... a un balcón que salía a una calle de las más principales de la Ciudad, a vista de las gentes, y de los muchachos, que como mona le miraban”
La següent parada se situa al carrer del Call, on es situaven els tallers d’impressió de llibres. Tot passejant per la ciutat, don Quixot acompanyat de Moreno, entren en una impremta, on coneix de primera mà el procés d’impressió dels llibres. És precisament en aquest taller on Cervantes per boca del Quixot critica el llibre del Quixot d’Avellaneda (“el fals Quixot”). Sembla ser que al carrer del Call, 14-16 hi havia la impremta de Sebastián de Comellas, la més important de Catalunya el 1600, on el Quixot va donar la seva opinió sobre l’art de traduir. L’edifici actual conserva uns bonics esgrafiats del segle XVIII que recorden l’art de la impressió de llibres.

La ruta segueix pel carrer de Perot lo Lladre, ja que era on s’amagava el famós bandoler i l’heroi nyerro durant les visites a Barcelona. I va ser just en aquest indret on aquell espècie de Robin Hood català va fer amistat amb el cavaller boig, Cervantes ho aprofita per introduir el tema del bandolerisme.
“Estos pies y piernas que tientas y no vees, sin duda son de algunos foragidos y bandleros que en estos árboles están ahorcados; que por aquí los suele ahorcar la justícia, quando los coge, de veinte en veinte y de treinta en treinta, por donde me doy a entender que debò de estar cerca de Barcelona.”
Finalment, acabem aquesta ruta al carrer del Carme, el camí que van utilitzar don Quixot i Sancho Panza per deixar Barcelona i tornar al seu llogaret de La Mancha. De tornada a casa, el Quixot recorda les aventures viscudes a Barcelona:
“(...) me pasé de claro a Barcelona, archivo de la cortesia, albergue de los estranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos y correspondencia grata de firmes amistades, y en sitio y en belleza, única."
Bibliografia:
Sabies què...? Parlant de rutes, aquest dissabte estrenem el Passeig Literari del Masnou, una ruta literària basada en una selecció de textos d'autors masnovins, que s'emmarca dins el projecte comarcal 25 literarutes pel Maresme.

3/23/2015

Manifest de l'Any de les Biblioteques

“Totes les bibliotecàries se senten investides d’una missió d’idealisme abnegat, perquè totes saben que constitueixen una Companyia. Per això, el dia que una altra biblioteca obre ses portes s’enforteix llur optimisme i es multiplica llur confiança.”

Jordi Rubió i Balaguer, Anuari 1923
REUNITS

Al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, el 20 de febrer de 2015, sota la presidència del Molt Honorable President de la Generalitat, amb presència de l’Honorable Conseller de Cultura, de representants de les diputacions catalanes, de les associacions municipalistes, i de molts professionals vinculats a les biblioteques de Catalunya.

Amb la ment posada en la procedència etimològica del mot grec biblioteca, suma dels llibres -suports que contenen el coneixement- i les capses o cambres -que els conserven i posen a disposició dels seus usuaris-; amb la memòria centrada en els nostres predecessors: els il·lustres impulsors de l’ambiciós projecte cultural i cívic de la Mancomunitat de Catalunya;

amb la voluntat de recordar les persones resistents que en les etapes més fosques del nostre passat recent varen sostenir un sistema bibliotecari que avui ens enorgulleix;

amb l’interès de destacar la feina col·lectiva feta sota l’empara democràtica a favor del desplegament d’un sistema nacional de biblioteques avui prestigiós i ben valorat pels ciutadans, que requereix la implicació dels professionals, les administracions públiques i els ciutadans;

amb el convenciment que el present requereix una anàlisi rigorosa, que ens permeti reivindicar amb força el treball de tantes persones vinculades als llibres, a la lectura, a l’aprenentatge i a la cohesió social, en definitiva a la cultura;

amb la voluntat de reconèixer la participació còmplice de tota la ciutadania, protagonista principal de la història bibliotecària d’èxit visible als pobles i ciutats de Catalunya.

Amb la mirada en el futur i el desig de viure plenament en una nació culta, europea i civilitzada, ens unim sota tres premisses que

REIVINDIQUEM

D’acord amb el Manifest IFLA-UNESCO reivindiquem la funció de les biblioteques públiques a favor de la llibertat, el progrés i el desenvolupament de la societat i dels individus.

Reivindiquem el paper de les biblioteques en el conreu dels valors humans fonamentals a través de les seva tasca a favor d’una ciutadania ben formada i informada, capaç per tant d’exercir amb plenitud els seus drets democràtics i tenir un rol actiu en la societat.

Reivindiquem les biblioteques públiques de Catalunya com a servei bàsic d’accés a la informació i la cultura, que garanteix la proximitat a nombroses oportunitats per aprendre, per tenir capacitat crítica i per impulsar el desenvolupament cultural i social.

ENS COMPROMETEM

A celebrar durant tot l’any 2015 l’Any de les biblioteques, amb una doble intenció: en primer lloc, fer balanç i donar valor al model bibliotecari impulsat per la Mancomunitat de Catalunya i consolidat pels governs en democràcia. I en segon lloc, proporcionar una reflexió sobre el model de biblioteca pública catalana dels propers anys.

A fer-ho conjuntament des dels governs locals, els governs de les diputacions i el govern de Catalunya, conjugant el reconeixement a la feina feta en el passat, els magnífics actius de present i el futur que està per escriure.

En funció d’aquest principis

ACORDEM

Cooperar al màxim entre totes les institucions per garantir en els futurs anys la culminació d’un sistema bibliotecari definitivament integrat, eficient i actualitzat.

Centrar l’esforç en facilitar l’ús als ciutadans i les ciutadanes. En aquest sentit reforçarem l’accés de tots els usuaris als fons bibliogràfics i els serveis de préstec; els farem àgils i unificats, sota la premissa d’oferir els mateixos estàndards de qualitat a tots els ciutadans. Qualsevol ciutadà de Catalunya ha de tenir les màximes facilitats d’accés als serveis bibliotecaris mitjançant un únic carnet de biblioteques públiques que es pugui transformar en el carnet cultural del país.

Diagnosticar els reptes generats per les transformacions tecnològiques i socials del nostre entorn per tal de trobar els instruments legals, administratius i tècnics més adients per definir els serveis que hauran de satisfer les necessitats dels propers anys.

Potenciar la nostra capacitat innovadora per oferir un sistema bibliotecari català amb personalitat pròpia i que alhora sigui prou àgil per adaptar les millors pràctiques internacionals.

Reforçar el vincle amb els altres àmbits culturals, específicament el món de la creació i les empreses culturals, agents imprescindibles del sector del llibre i la lectura. Les biblioteques han d’aconseguir promoure iniciatives encaminades a enfortir el sector del llibre des d’una mirada transversal amb autors, llibreters i editors.

Estimular la professió bibliotecària per desplegar plenament la seva funció de prescriptora cultural del nostre territori.

Promoure polítiques de desenvolupament de les col·leccions, tot impulsant la plataforma de préstec digital que faciliti la lectura digital i que contribueixi a la distribució legal de contingut.

Sumar esforços per promoure la lectura, conscients que un país més lector és un país més culte, més crític i més democràtic.

CONVIDEM

Convidem, doncs, a les administracions públiques, a les institucions públiques i privades, a les associacions, a les empreses i a les persones a sumar-se al present Manifest, contribuint així a enfortir l’entramat ciutadà, social i institucional que ha fet possible al llarg dels últims cent anys la creació d’un sistema bibliotecari que és un referent a Europa i el món, per treballar perquè el futur de les biblioteques catalanes s’ajusti al que és voluntat i anhel comú.

Per adherir-se al manifest, seguiu aquest enllaç.
Trobareu més informació sobre l'Any de les Biblioteques en el web de la Generalitat.

11/17/2014

Antoni M. Badia i Margarit

Antoni Maria BadiaAntoni Maria Badia, referent de la llengua catalana, filòleg i lingüista, ha mort aquest diumenge a la matinada als 94 anys.

Badia i Margarit és reconegut com l'artífex de la modernització de la filologia catalana, especialment per la publicació de la 'Gramàtica històrica catalana' (1951), i el seu nom se situa al costat del pare del català modern, Pompeu Fabra.

Nascut a Barcelona el 30 de maig de 1920, es va llicenciar en Filologia Romànica per la UB, i el 1948 es va convertir en catedràtic de la mateixa universitat, de la qual més tard va ser rector. Entre els seus treballs més destacats també figuren 'Llengua i cultura als Països Catalans' (1951), 'La llengua dels barcelonins' (1969) i 'Gramàtica de la llengua catalana: descriptiva, normativa, diatòpica, diastràtica' (1994).

El filòleg, doctor honoris causa per diverses universitats com la Sorbona, va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, la medalla de l'Institut d'Estudis Catalans, la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit científic i la Medalla d'Or de la Generalitat, entre altres.

El Periódico 17/11/2014

Homenatge a Antoni Maria Badia i Margarit.

7/15/2014

Mor la premi Nobel de literatura Nadine Gordimer

L'escriptora sud-africana premi Nobel de literatura el 1991, Nadine Gordimer (1923), va morir ahir, 14 de juliol, als 90 anys d'edat a Johannesburg.

Gordimer destaca per la seva literatura centrada en els efectes de la segregació racial i l'apartheid. A banda del Premi Nobel, va rebre un gran nombre de distincions, entre ells 15 doctorats honoris causa per universitats de prestigi.

Filla d'immigrants jueus d'origen britànic i lituà, va començar la seva trajectòria com a escriptora col·laborant amb el diari The New Yorker el 1951. El 1953 va publicar la seva primera obra, "The Lying Days", però va ser la seva obra "El Conservador" (1974) la que va apropar al gran públic.

La seva vida va canviar per complet quan va conèixer Nelson Mandela durant el primer judici contra ell. A partir d'aquell moment, Gordimer el va ajudar a escriure discursos, va enfrontar-se a la censura, va amagar activistes a casa seva, i en general es va convertir en una important veu de les reivindicacions dels sud-africans. El problema racial es va convertir en el tema principal de les seves obres i la seva vida en una contínua lluita per la defensa de Sud-àfrica i la consecució d'una nova democràcia.

Entre la seva producció recent destaquen les obres "Seducció" (2001), "Atrapa la vida" (2005) i el recull de contes "Beethoven tenía algo de negro" (2008).

En els seus darrers anys, Gordimer va participar molt activament en la lluita contra la sida, recaptant fons per ajudar als malalts sud-africans a aconseguir medicines gratuïtes. En el seu darrer llibre, publicat el 2012, "Mejor hoy que mañana", segueix les passes dels veterans de la batalla contra l'apartheid i ens parla de la decepció de l'actual Sud-àfrica.

"Mai he estat una escriptora política, però la política està als meus ossos, la meva sang, el meu cos."
Nadine Gordimer

Consulta el catàleg de la Biblioteca per veure els títols de l'autora que tenim disponibles.

6/26/2014

Ana María Matute, tota una vida dedicada a la literatura

Una de les veus més destacades de la narrativa espanyola de la segona meitat del segle XX, Ana María Matute (1925–2014), ha mort a Barcelona als 88 anys.

L'impacte de la Guerra Civil i les conseqüències del conflicte en l'estat d'ànim de la població va determinar la primera meitat de la seva carrera iterària, amb títols com 'Los Abel' (1948), Pequeño teatro' (1954) –amb què va aconseguir el Premi Planeta– i 'Los hijos muertos' (1958), Premi de la Crítica.

Després amb 'Primera memoria' (1959) obtindria el Premi Nadal. A partir de la dècada dels 60 dividiria la seva producció en llibres per a adults i per a nens. El món fantàstic i llegendari va anar prenent més protagonisme en l'obra de l'escriptora barcelonina a partir de 'La torre vigía' (1971). Seria gràcies a 'Olvidado rey Gudú' (1996), que li va portar tres dècades de feina, que Matute entraria en una segona etapa de consolidació: la crítica va rebre l'obra com la peça mestra d'una trajectòria que en aquells moments estava a punt d'arribar a quaranta anys de feina.

Dos anys després de 'Olvidado rey Gudú' va ser escollida acadèmica a la Reial Acadèmia Espanyola, on ha ocupat el seient K. Matute va ser la tercera dona que va formar part de la institució.

Després de la novel·la de temàtica cavalleresca 'Aranmanoth' (2000), encara publicaria una última novel·la 'Paraíso inhabitado' (2009) i reuniria els seus contes a 'La puerta de la luna' (2010). El 2007 va guanyar el Premio Nacional de les Lletres Espanyoles, i el 2010 el Cervantes.

Vine a la teva biblioteca i agafa en préstec qualsevol dels seus llibres consulta les obres que tenim disponibles.

10/23/2013

Celebració del Dia Internacional de les Biblioteques

Dijous 24 d'octubre de 2013 celebrarem a la biblioteca el Dia Internacional de les Biblioteques dins del marc de l'Any Espriu.

Per això hem convidat a l'artista Dídac Rocher, que presenta el seu celebrat disc El Minotaure i Teseu.

A més, a més, presentarem la Guia de Recursos de les Biblioteques del Maresme El Maresme en vers.

BiblioMaresme és una aplicació innovadora i capdavantera de les Biblioteques Municipals del Maresme que recull tot un ventall d'informació actualitzada i dinàmica: dades bàsiques de cada biblioteca, vídeos sobre els seus espais, contingut de la guia de recursos editada anualment i bibliografia que enllaça cada document al catàleg Aladí.

La guia disposa d'un format digital amb una aplicació compatible per a Apple IPAD, Google Android i també la trobareu en línia, BibliosMaresme, creada per l'empresa Dortoka Disseny.

Per a més informació sobre l'APP, seguiu aquest enllaç.

Podeu descarregar-vos les aplicacions, tant per Android, com per Apple, a Google Store.

6/15/2012

Recordant Avel·lí Artís Gener


Dimecres 13 de juny, i amb motiu del centenari del seu naixement (1912-2012), es celebrà a la biblioteca un acte per recordar aquest artista polifacètic.

L'homenatge fou conduit prl regidor de Cultura, Jaume Oliveras i Maristany, i hi va intervenir, també, Màrius Serra, escriptor, periodista i enigmista.

El periodista i enigmista Màrius Serra va recordar la figura de qui considera un dels escriptors més destacats de la literatura del segle XX, a més de ser el "veritable pare dels mots encreuats tal com els entenem avui dia, en què l'enginy juga un paper molt important". Abans de la seva intervenció, Màrius Serra va ser presentat pel regidor de Cultura de l'Ajuntament, Jaume Oliveras, que va explicar que, amb aquest acte, l'Ajuntament ha volgut afegir-se als homenatges que s'estan duent a terme arreu per recordar l'obra i les trajectòries de tres escriptors molt rellevants en la història de la literatura catalana: Tísner, Pere Calders i Joan Sales, dels quals se celebra el centenari del naixement.

El regidor va remarcar la importància de la trajectòria vital i política de Tísner, especialment la seva participació a la Guerra Civil i els seus anys a l'exili. Igualment, Jaume Oliveras va recordar, a títol personal, diverses experiències compartides amb l'escriptor homenatjat.

Acte d'homenatge a Tísner en el centenari del seu naixementProp d'una cinquantena de persones van assistir a l'acte per recordar les diverses facetes professionals de qui és considerat un dels referents en la literatura del jo, gràcies als seus volums de memòries Viure i veure. Serra va repassar les múltiples aportacions d'aquest creador a partir del seu sobrenom, amb el qual se sentia més identificat que amb el seu nom real: la te de traductor, la i d'il·lustrador, la essa de soldat; la ena de novel·lista; la e d'enigmista, i la erra de reporter.

Finalment, tant Màrius Serra com el regidor van coincidir a afirmar que el millor homenatge que es pot fer a un escriptor és llegir-lo.
Avel·lí Artís Gener, Tísner, va néixer el 28 de maig de 1912 a Barcelona. Al llarg de la seva vida va fer d'escenògraf, periodista, ninotaire, director artístic en una agència de publicitat i corrector, a més a més d'escriptor de teatre, novel·la, narracions i prosa.

Combatent voluntari durant la Guerra Civil, un cop acabada va haver d’exiliar-se a Mèxic, on va continuar les tasques periodístiques amb revistes com Pont Blau i La Nova Revista. A l’exili mexicà va coincidir amb altres escriptors, especialment amb el seu cunyat, Pere Calders.

Va tornar a Barcelona el 1965 i va exercir de periodista i ninotaire, col·laborant en diferents mitjans com Tele-Exprés, El Noticiero, i l'Avui. Va ser a La Vanguardia on va tenir una secció fixa: els mots encreuats.

Durant la seva trajectòria va obtenir, entre d'altres, el premi Prudenci Bertrana per Prohibida l'evasió; el Sant Jordi, amb L'enquesta del canal 4; i el Ciutat de Barcelona i el de la Crítica Serra d'Or amb els llibres de memòries Viure i veure. També ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi i amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

4/12/2012

Cent anys d'en Massagran

El Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb la Fundació Folch i Torres i la Institució de les Lletres Catalanes, posa en marxa una nova iniciativa de promoció de la lectura a les biblioteques públiques: una exposició de petit format per a tots els públics que pren com a punt de partida la publicació el 1910 de les Aventures extraordinàries d’en Massagran i la seva continuació, Noves aventures d’en Massagran, les novel·les de Josep Maria Folch i Torres il·lustrades per Junceda. El muntatge dóna una aproximació a l’autor i la seva obra, al gènere d’aventures festives i la literatura infantil i juvenil catalana del moment.

Les aventures extraordinàries d'en Massagran és el llibre més conegut de la literatura infantil de Josep Maria Folch i Torres. Va ser publicat en forma de fulletó a En Patufet l'any 1910, concretament el 7 de maig, amb dibuixos de Junceda (número 9 de la "Biblioteca Patufet", que va continuar al número 10: Noves aventures d'en Massagran) i es va convertir en un gran èxit. En l'obra s'explica com en Massagran, fill d'un empleat de duanes, ja de molt petit sent especial atracció per la mar, fins que arriba un moment que, malgrat els consells en contra de la família, s'embarca amb la intenció de veure nous països i costums. A partir d'aquell moment tenen lloc un seguit de peripècies que el duran a l'Àfrica des d'on, després de variades aventures i amb nous amics, tornarà a Catalunya.

L'exposició es podrà visitar en l'horari de la Biblioteca del 12 d'abril al 12 de maig de 2012.

10/17/2011

Dia de la Biblioteca 2011

Des del 1997, cada 24 d'octubre es commemora el Dia de la Biblioteca. La iniciativa sorgeix de la Asociación Española de Amigos del Libro Infantil y Juvenil, amb el suport del Ministeri de Cultura, a través de la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques, en record de la destrucció de la Biblioteca de Sarajevo, incendiada el 1992 durant el conflicte balcànic.

La iniciativa va néixer per traslladar a l'opinió pública la importància de les biblioteques com a lloc de trobada dels lectors de totes les edats amb la cultura, i com a instrument de millora per a la formació i de la convivència humana.

Cada any es realitza un cartell per a la commemoració. Aquest any, la il·lustració és obra d'Elena Odiozola i el text, de l'escriptor Patxi Zubizarreta.

La Biblioteca Joan Coromines del Masnou vol celebrar aquesta diada col·laborant amb la Marató de TV3 i us convida a la conferència "Regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits”.

També al llarg de tot el dia us regalarem la guia de recursos del Maresme, enguany titulada "Com ens diem al Maresme?" i una bossa de la Biblioteca.

Us hi esperem!

6/19/2010

José Saramago (1922-2010)

El premi Nobel portuguès José Saramago ha mort als 87 anys a Lanzarote. La trajectòria de l'escriptor ha recorregut un llarg camí des dels seus orígens pagesos al seu poble natal d'Azinhaga, Ribatejo, "més pobre que les rates", com solia dir, fins a l'obtenció del premi Nobel de literatura, el 1998. Aquest camí és fonamental per comprendre'l. A la casa natal de l'escriptor només hi havia un llibre i ni tan sols pertanyia a la seva família, que el tenia amagat en un calaix com si fos una relíquia. Aquest llibre va adquirir un significat més profund quan el petit José es va veure obligat a abandonar l'escola per ajudar la seva família i estudiar pel seu compte a la biblioteca pública.

Aquest origen i aquest sacrifici van marcar la seva literatura, van desencadenar la seva militància comunista i van posar a cent el seu inconformisme que, els últims anys més que mai, van fer d'ell una espècie de profeta bíblic que presagiava calamitats. "Els comunistes no estan extingits, jo me'ls vaig trobant pel món callats i discrets. El temps dirà si les victòries i les derrotes de les ideologies són definitives. Pel que fa a la resta, m'enorgulleixo de no haver escrit mai un pamflet. Mai he mirat de convèncer a ningú a través de les meves novel·les", va afirmar a aquest diari el 2001, ja immers en l'esquema de les seves últimes novel·les, en forma de didàctiques paràboles sobre el que ell pensava d'un món que l'incomodava: d'aquí les seves crítiques al consum, al sistema democràtic o la religió.

3/12/2010

Miguel Delibes (1920-2010)

Mor als 89 anys l'escriptor Miguel Delibes.

Adéu a una figura clau de la literatura espanyola. Miguel Delibes ha mort a Valladolid a l'edat de 89 anys. L'escriptor patia càncer des dels anys noranta i des de feia uns dies el seu estat de salut s'havia complicat. L'autor de clàssics com Los santos inocentes i Cinco horas con Mario va escriure una seixantena de llibres i va guanyar premis literaris com el Príncep d'Astúries de les Lletres, el Nadal i el Cervantes.

Miguel Delibes Setién, premi Nacional de les Lletres l'any 1991, ha estat un dels novel·listes espanyols més llegits i respectats. Nascut a Valladolid el 1920, mai no va abandonar aquesta ciutat perquè, segons ell, no tenia fusta d'exiliat.

3/08/2010

Març, el mes de les dones

8 de març: aquesta diada s'ha convertit en un símbol per a les dones dels cinc continents. La celebració no es basa en un únic fet ni tampoc ha tingut sempre el mateix sentit. La història canvia, és dinàmica, i el sentit dels símbols i els significats, també.

En l'origen de la commemoració del 8 de març com a Dia Internacional de la Dona, tradicionalment s'han destacat diversos fets puntuals: la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company, de Nova York, el dia 25 de març de 1911.

Les primeres celebracions del Dia de la Dona foren, per part de les socialistes nord-americanes el darrer diumenge de febrer de 1908. A Europa l'any 1910 en la 2a Conferència Internacional de Dones Socialistes Clara Zetkin proposà l'establiment del Dia Internacional de la Dona per tal de promoure el sufragi femení, a més de la pau i la llibertat. Seguint aquesta iniciativa, l'any següent, més d'un milió de dones europees i nord-americanes sortiren al carrer. Les primeres ho van celebrar el 19 de març i les segones ho van continuar fent el darrer diumenge de febrer.


Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, la pau es convertí en el leitmotiv de les celebracions del Dia Internacional de la Dona. I el 8 de març (segons el nostre calendari) de 1917 les dones russes, que feia anys que també ho celebraven, van sortir al carrer en demanda d'aliments i pel retorn dels combatents. Aquest va ser l'inici del moviment que acabaria amb la dimissió del tsar i la proclamació de la República. A partir d'aquest moment, el Dia Internacional de la Dona quedà fixat en la data del 8 de març.

Reivindicació de millors condicions de treball i de vida, i de drets polítics i manifestacions en favor de la pau, són alguns dels temes que es troben en l'origen de la celebració del dia 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.

Amb el ressorgiment del feminisme, a finals dels anys seixanta i setanta, tornà a implantar-se la celebració d'aquesta data, que van acabar de corroborar les Nacions Unides, el 1977, en declarar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.

El sentit de la diada respon a la lluita de les treballadores per tal d'obtenir millores laborals i socials. Al llarg del s.XX el Dia de la Dona s'utilitzà per reivindicar principalment el dret al vot femení.

La celebració de la data encara actualment respon al ressorgiment de les reivindicacions feministes dels anys seixanta i setanta, i va ser implantada per les Nacions Unides el 1977.
 Aquí al Masnou, el dimarts 9 de març, al mercat setmanal, hi trobareu el PIMM (Punt d'Informació Mòbil Municipal), amb tota la informació sobre els actes que enguany la Regidoria de Dona ha preparat per a tots els vilatans i vilatanes. Consulteu l'enllaç per veure totes les activitats.

1/14/2010

Joan Amades, 1890-1959


El mes de desembre passat, al teatre de Ca n'Humet, la nostra població va voler retre un homenatge a aquest escriptor català, que va destinar part de la seva vida a investigar, rescatar, desar i sobretot a divulgar el patrimoni folklòric i les tradicions dels països catalans.

Va ser un acte entranyable que va comptar amb l’Associació Cultural Joan Amades, una organització sense ànim de lucre formada per persones vinculades a la cultura popular que s’apleguen amb la finalitat de publicar els materials que el folklorista Joan Amades va deixar inèdits.

A més, a Ca n'Humet es va poder veure una exposició amb murals de refranys i dites populars catalanes elaborats per diversos centres escolars del municipi. Com a cloenda dels actes en commemoració de la mort d'en Joan Amades s'ha elaborat un manifest.




10/10/2008

Commemoració del centenari del naixement de Mercè Rodoreda

"Sóc una persona que sempre ha viscut arriscadament..."

Avui, 10 d'octubre, es commemora el centenari del naixement d'una de les escriptores amb més projecció de les lletres catalanes.

Filla del barri barceloní de Sant Gervasi de Cassoles, va créixer envoltada d’una família afeccionada a la literatura catalana i al teatre. Pràcticament de formació autodidacta, el seu pare li llegia obres d'Àngel Guimerà i Víctor Català.

La vida de Mercè Rodoreda està lligada als esdeveniments socials i polítics de la seva joventut. Va començar a escriure contes per a infants i les seves primeres novel·les a l'inici de la II República en diaris i revistes. De totes les novel·les d'aquesta època, només reconeixeria com a pròpia Aloma (1938), perquè considerava que les altres pertanyien a una etapa de tempteig com a escriptora.

Amb la Guerra Civil espanyola, va arribar l'exili a França, juntament amb molts altres intel·lectuals catalans, com la seva amiga Anna Murià, amb qui va mantenir una relació epistolar gràcies a la qual sabem molt de l’autora.

La II Guerra Mundial va ser un altre dels esdeveniments que li va tocar viure i que va endarrerir la seva progressió com a escriptora, tot i que continuava escrivint, i, fins i tot, va guanyar uns Jocs Florals a l’exili. No fou fins el 1958 quan va poder tornar a publicar. Ho va fer amb Vint-i-dos contes (premi Víctor Català), al qual seguiren Jardí vora el mar (1959, premi Vida Nova el 1967), La plaça del Diamant (1962)...

Va viure a França i a Suïssa, i, el 1979, va retornar definitivament a Catalunya. L’any següent, el 1980, va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el primer concedit a una dona. Va fixar la seva residència a Romanyà de la Selva, on va continuar la seva activitat literària fins a la seva mort, l’any 1983.

[Font: Edu365]