dijous, 30 d’octubre del 2008

Conéixer a Simone de Beauvoir

Simone de Beauvoir (París, 9 de gener de 1908 - 14 d'abril de 1986), fou una novel·lista francesa, filòsofa existencialista i feminista


Va néixer en una família burgesa i va ser educada sota una forta moral cristiana, però en la seva joventut va decidir deslligar-se dels seus orígens. El 1929, després de conèixer Jean Paul Sartre a la Sorbona, on tots dos estudiaven filosofia, es va unir estretament al filòsof i al seu cercle, i es va crear entre ells una relació que els va permetre compatibilitzar la seva llibertat individual amb la seva vida en conjunt. Va ser professora de filosofia fins al 1943 en escoles de diferents llocs de França, com Rouen i Marsella, fins que l'ocupació alemanya de París, a causa de la Segona Guerra Mundial, la va allunyar de l'ensenyament. Durant aquest període, va viure a la ciutat presa i va formar part del moviment de la Resistència Francesa.

El segon sexe, la Bíblia del feminisme

Simone de Beauvoir diu que va començar la recerca sobre les dones que la va conduir a escriure El segon sexe per conèixer-se millor a si mateixa. En aquest sentit, encara que aquest llibre s’inscriu en el gènere de l’assaig, es podria considerar també en certa manera una obra autobiogràfica. La intenció de l'autora és descriure críticament tots els fets naturals i culturals que expliquen la diferència sexual i que s’han fet servir per justificar les desigualtats entre homes i dones existents a totes les societats. Les fonts que maneja Beauvoir són amplíssimes, i van des de la biologia a la literatura passant per la història, l’antropologia, la psicologia i la psicoanàlisi, la medicina, etc.

Les belles imatges

"Es fa fosc en ella; s'abandona a la fosca. Pensa en una història que llegí: un talp avança a les palpentes a través de galeries subterrànies, en surt i sent la frescor de l'aire; però no sap inventar-se obrir els ulls. Es conta la història d'una altra manera: el talp, dins el soterani, s'inventa obrir els ulls i veu que tot és negre".

En aquesta obra, l’autora retrata la vida a París d’una família de l’alta burgesia. El personatge central és Laurence, una dona jove i atractiva que treballa com a publicista i que és el prototip d’una dona perfecta amb una vida perfecta. Tanmateix, Laurence no és feliç. El seu marit, Jean-Charles, un respectable arquitecte, la respecta i mai l’enganyaria, però la seva relació està basada en la trampa del matrimoni per a tota la vida.

Les belles imatges és una novel·la sobre la “veritat”, una reacció a l’espectacle del món mistificat que ens encercla: premsa, televisió, publicitat, moda... llancen uns eslògans –les “belles imatges”- que oculten, a la gent que els absorbeix, la visió de la realitat. Molt recomanable de llegir en aquests temps que ens han tocat viure.

Obres que trobareu a la Biblioteca:
  • Belles imatges, les
  • Cerimònia del àdeu, la
  • Invitada, la
  • Memorias de una joven formal
  • Mujer rota, la
  • Segundo sexo, el
Si voleu conèixer millor la figura i la trajectòria d'aquesta escriptora, visiteu l'exposició que restarà a la Biblioteca des del 15 de desembre fins al 15 de gener de 2009.

dilluns, 27 d’octubre del 2008

Què en sabeu de la castanyada?

Castanyada
Ben entrada la tardor, se celebra a casa nostra una tradició popular i arrelada, la Castanyada, concretament el dia de Tots Sants, l'1 de novembre, i en algun lloc l'endemà, dia dels Difunts. Però uns quants dies abans, les catanyes ja omplen festes escolars, fires, àpats familiars i, des de fa relativament poc, concorregudes celebracions de carrer.

La Castanyada i Tots Sants rubriquen que l'estiu s'ha esvaït definitivament. La terra, que ja ha llevat fruit, espera la sembra que fructificarà l'any vinent; els arbres perden les fulles després de tenyir-les de tonalitats diverses; i el fred comença a fer-se notar, després del bon temps. Si hi pensem bé, no fa estrany que sigui per aquestes dates que, des de temps immemorials, la gent recordi els qui ja no hi són. La vitalitat de la primavera i l'estiu han donat pas a un paisatge dur i a un temps advers.

La festa de Tots Sants fou instituïda al segle VII, quan el papa Bonifaci IV, en lloc de fer enderrocar el Panteó romà, projectat per l'emperador Adrià i dedicat a les divinitats romanes, el consagrà a la Mare de Déu i als màrtirs del cristianisme. Segles més tard, l'Església va instituir la pràctica de recordar tots els difunts just l'endemà de Tots Sants. D'aquesta manera, s'adoptava un costum pagà, propi de molts pobles de l'antigor.

Per celebrar la castanyada, a la biblioteca farem un taller de titelles el divendres dia 31 a les 18 h. Per a nens de 4 a 12 anys, places limitades (més informació, a b.masnou.jc@diba.cat o trucant al 935 571 888).

divendres, 10 d’octubre del 2008

Commemoració del centenari del naixement de Mercè Rodoreda

"Sóc una persona que sempre ha viscut arriscadament..."

Avui, 10 d'octubre, es commemora el centenari del naixement d'una de les escriptores amb més projecció de les lletres catalanes.

Filla del barri barceloní de Sant Gervasi de Cassoles, va créixer envoltada d’una família afeccionada a la literatura catalana i al teatre. Pràcticament de formació autodidacta, el seu pare li llegia obres d'Àngel Guimerà i Víctor Català.

La vida de Mercè Rodoreda està lligada als esdeveniments socials i polítics de la seva joventut. Va començar a escriure contes per a infants i les seves primeres novel·les a l'inici de la II República en diaris i revistes. De totes les novel·les d'aquesta època, només reconeixeria com a pròpia Aloma (1938), perquè considerava que les altres pertanyien a una etapa de tempteig com a escriptora.

Amb la Guerra Civil espanyola, va arribar l'exili a França, juntament amb molts altres intel·lectuals catalans, com la seva amiga Anna Murià, amb qui va mantenir una relació epistolar gràcies a la qual sabem molt de l’autora.

La II Guerra Mundial va ser un altre dels esdeveniments que li va tocar viure i que va endarrerir la seva progressió com a escriptora, tot i que continuava escrivint, i, fins i tot, va guanyar uns Jocs Florals a l’exili. No fou fins el 1958 quan va poder tornar a publicar. Ho va fer amb Vint-i-dos contes (premi Víctor Català), al qual seguiren Jardí vora el mar (1959, premi Vida Nova el 1967), La plaça del Diamant (1962)...

Va viure a França i a Suïssa, i, el 1979, va retornar definitivament a Catalunya. L’any següent, el 1980, va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el primer concedit a una dona. Va fixar la seva residència a Romanyà de la Selva, on va continuar la seva activitat literària fins a la seva mort, l’any 1983.

[Font: Edu365]