"Sóc una persona que sempre ha viscut arriscadament..."
Avui, 10 d'octubre, es commemora el centenari del naixement d'una de les escriptores amb més projecció de les lletres catalanes.
Filla del barri barceloní de Sant Gervasi de Cassoles, va créixer envoltada d’una família afeccionada a la literatura catalana i al teatre. Pràcticament de formació autodidacta, el seu pare li llegia obres d'Àngel Guimerà i Víctor Català.
La vida de Mercè Rodoreda està lligada als esdeveniments socials i polítics de la seva joventut. Va començar a escriure contes per a infants i les seves primeres novel·les a l'inici de la II República en diaris i revistes. De totes les novel·les d'aquesta època, només reconeixeria com a pròpia Aloma (1938), perquè considerava que les altres pertanyien a una etapa de tempteig com a escriptora.
Amb la Guerra Civil espanyola, va arribar l'exili a França, juntament amb molts altres intel·lectuals catalans, com la seva amiga Anna Murià, amb qui va mantenir una relació epistolar gràcies a la qual sabem molt de l’autora.
La II Guerra Mundial va ser un altre dels esdeveniments que li va tocar viure i que va endarrerir la seva progressió com a escriptora, tot i que continuava escrivint, i, fins i tot, va guanyar uns Jocs Florals a l’exili. No fou fins el 1958 quan va poder tornar a publicar. Ho va fer amb Vint-i-dos contes (premi Víctor Català), al qual seguiren Jardí vora el mar (1959, premi Vida Nova el 1967), La plaça del Diamant (1962)...
Va viure a França i a Suïssa, i, el 1979, va retornar definitivament a Catalunya. L’any següent, el 1980, va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el primer concedit a una dona. Va fixar la seva residència a Romanyà de la Selva, on va continuar la seva activitat literària fins a la seva mort, l’any 1983.
[Font: Edu365]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies!