divendres, 29 de novembre del 2013

Xerrada: "Dir sense por: la llibertat d'expressió"

Dijous passat dia 28 de novembre, ens va visitar a la biblioteca un l'escriptor amazic Salem Zenia, per fer testimoni de la persecució del que són objecte alguns escriptors en els seus països on la llibertat d'expressió està molt restringida.

Salem Zenia (Frèha, (Tizi Uzu), 26 de setembre de 1962) és un periodista, poeta i novel·lista algerià de llengua amaziga.

Va estudiar a l'escola del seu poble natal i més tard a l'Institut masculí d'Azazga. A la Universitat de Lieja va estudiar periodisme. A la primavera de 1980, coneguda posteriorment com la Primavera Berber, Salem Zenia va participar en diverses manifestacions com a membre del comitè d'estudiants de la seva regió. Va cursar els estudis de periodisme a distància a l'École Universalis de Liegi, a Bèlgica, on va obtenir el diploma de periodista-reporter a finals de l'any 1981.

Militant de moviments que reivindiquen més autonomia per al poble berber, viu refugiat a Barcelona. Ha seguit tota l'evolució de la reivindicació berber, centrant el seu interès en l'acció cultural. L'any 1989 va ser un dels principals redactors de l'informe Cultura i desenvolupament artístic.

Ha treballat com a periodista i ha publicat articles i entrevistes per a diverses publicacions. El 1998 va fundar el seu propi diari Racines/Iz'uran, orientat a la promoció de la llengua berber i el 15 de juliol de 2005 va rebre un diploma d'honor de l'associació Tamazgha a París per la seva aportació a la literatura en amazic.

* Font: Salem Zenia a la Vikipedia.

L'acte està organitzat pel PEN Català i l'Ajuntament del Masnou. Des de la seva fundació, el PEN Català ha estat una plataforma per a la projecció internacional de la literatura i dels escriptors i escriptores dels territoris de parla catalana.

dimarts, 26 de novembre del 2013

Contes per adults a la biblioteca amb Carles Alcoy

El passat divendres dia 22 de novembre, i en el marc del Festival Multipolar, edició tardor, va tenir lloc a la Biblioteca Joan Coromines del Masnou, la sessió de contes per a adults L'art de amargar-se la vida o com fer d'un mateix un perfecte miserable... o no!, que va córrer a càrrec de Carles Alcoy.

Agafem un individu qualsevol, li donem tot el que necessita i més, tot el que vol i tot el que desitja, de manera que no s'hagi de preocupar per res que no sigui la seva reproducció i, el molt desagraït, sols per fer-nos la punyeta, serà capaç d'esdevenir un desgraciat, de sentir-se infeliç... I què en fem, aleshores?

dimecres, 20 de novembre del 2013

Conferència sobre Albert Einstein a la biblioteca

Ahir dimarts dia 19 de novembre en Xavier Roqué i i en motiu de la commemoració del norantè aniversari de la visita d'Albert Einstein a Catalunya, ens va visitar la biblioteca per impartir una conferència titulada “Albert Einstein: la construcció d’una icona científica del s. XX”, celebrada en el marc de la Setmana de la Ciència i organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària del Masnou (AEUM).

Roqué, Xavier és professor titular del Departament de Filosofia de la UAB i investiga sobre la història de les ciències físiques al segle XX, les relacions entre ciència i indústria, i física i gènere.

La visita d’Albert Einstein a Catalunya a finals de febrer de 1923 s’emmarca en el procés impulsat per diferents sectors de la societat catalana per construir una comunitat científica moderna. La Mancomunitat de Catalunya és un dels principals exponents d’aquest procés d’homologació de la ciència catalana a Europa. El 1907 es constitueix l’Institut d’Estudis Catalans per afavorir la recerca en tots els camps. Paral·lelament, la Mancomunitat crea el Consell de Pedagogia, que s’encarrega de la política científica i tècnica del país. Un dels projectes del Consell és l’organització dels Cursos Monogràfics d’Alts Estudis i d’Intercanvi, en què participa activament Esteve Terradas.

Terradas, catedràtic d’acústica i òptica de la Universitat de Barcelona, és un dels primers científics a fer-se ressò de les teories d’Einstein. És ell qui cursa la invitació al Premi Nobel alemany que el 1921 accepta visitar Catalunya dos anys més tard. L’estiu de 1922, Terradas es reuneix amb Einstein a Berlín per concretar els detalls del curs que impartirà a Barcelona i pel qual cobrarà 3.500 pessetes. L’enginyer industrial Rafael Campalans és una altra de les figures que té un paper molt actiu en la visita d’Einstein, ja que aleshores dirigeix la instrucció pública del Consell de Pedagogia.

* Font: Fundació Recerca

dimecres, 13 de novembre del 2013

Trobades amb... Albert Sánchez Piñol

Dimecres, l'escriptor Albert Sánchez Piñol va visitar-nos a la biblioteca per parlar del seu recent i exitós llibre Victus (2012). Sánchez Piñol és antropòleg i africanista a part d'escriptor; entre les seves obres destaquen La pell freda (2002) i Pandora al Congo (2005).

Victus és una novel·la històrica que ens narra la guerra de Successió espanyola, un conflicte que pot considerar-se la primera de les conteses mundials i que s’acaba l’11 de setembre del 1714 amb l’apocalíptic assalt a Barcelona. També és la tragèdia d’en Martí Zuviría, un jove barceloní, alumne avantatjat del marquès de Vauban, que es converteix en un geni de l’enginyeria militar.

Victus és un prodigi d’informació i rigor històric al servei d’un relat àgil, potent i directe, amb una dicció rabiosament contemporània, que ens porta de França a Barcelona passant per Madrid, Toledo, Tortosa o les batalles de Brihuega i Almansa. I és també una obra sobre la Barcelona irreductible del 1714, que va sofrir un setge desigual de tretze mesos i el bombardeig de més de trenta mil projectils.

El llibre posa en qüestió les versions oficials de tots dos bàndols i cedeix la paraula als autèntics protagonistes de la història, des de la figura immensa d’en Villarroel, el general que va defensar la capital catalana amb llàgrimes als ulls, fins als civils i soldats anònims de totes les nacions que van lluitar a un costat i l’altre de les muralles.

Però, per sobre de tot, VICTUS és un festí literari de primer ordre que es devora de la forma en què sempre s’han devorat les grans obres, com ho demostra que se n’hagin venut els drets al rus, l’alemany, l’holandès, l’italià, el portuguès, el coreà, el croata i el francès.