400 anys de Cervantes

Miguel de Cervantes Saavedra

Enguany fa 400 anys de la mort de Miguel de Cervantes Saavedra, l’autor d’El Quixot, una de les obres mestres de la literatura universal amb la qual neix la novel·la moderna europea. A la lectura d'El Quixot Barcelona és l’única ciutat real que apareix al llibre on transcorren una sèrie d’episodis urbans, a diferència de la majoria d’escenaris rurals de la novel·la. Barcelona té una importància cabdal al text, és on el personatge del Quixot veu el mar per primera vegada, visita una impremta i assisteix a un combat naval.

Tot entrant a les planes d'El Quixot, s’ofereix una passejada per la Catalunya d’aquells temps i en especial per la Barcelona de l’època. Es fa referència a temes com els bandolers, la casa d’Antonio Moreno, la impremta, la visita a les galeres, l’encontre amb el cavaller de la Blanca Luna... La Barcelona de principis del segle XVII comptava amb prop de 40.000 habitants: la densitat de població i la productiva eren especialment elevades al voltant del carrer Argenteria, la plaça del Born, la Llotja o la Ribera. Barcelona era el centre comercial i econòmic del conjunt del territori català, una ciutat dinàmica que s’anava consolidant com a referent pels seus serveis, la seva oferta comercial de productes elaborats o les seves festes.

El Quixot entrant a Barcelona

Tot seguint les pàgines d'El Quixot us animem a endinsar-vos a la ruta per la ciutat de Barcelona:

Gràcies a la lectura d’El Quixot podem saber que l’estada de Cervantes a Barcelona comença a la plaça Palau, on estava situat el Portal de Mar, l’antiga porta de la Muralla de Mar. El Quixot i Sancho arriben a Barcelona durant la revetlla de Sant Joan (s’explica que escolten “muchas chirimías y atabales, ruido de cascabeles”, acompanyats del bandoler Roque Guinart (Perot Rocaguinarda). I és just en aquest instant que veuen el mar per primer cop:

“Vieron el mar, hasta entonces dellos no visto; parecióles espaciosísimo y largo, harto más que las lagunas de Ruideram que en la Mancha habían visto”.

El segon punt de la ruta se situa a la Casa Cervantes, al Passeig de Colom número 2, on sembla ser que es va allotjar Cervantes durant la seva estada que va fer a Barcelona el 1610. L’autor explica que des de les finestres de l’anomenada Casa Cervantes, de l’actual passeig de Colom, podia contemplar les activitats urbanes que després va recrear en alguns episodis de Las dos doncellas i de la segona part del Quixot.

La ruta segueix pel carrer Ample, un dels carrers més importants de la ciutat al segle XVII i on hi residien les famílies benestants de l’època. El prohom Antonio Moreno va acollir els dos protagonistes a casa seva i va organitzar una festa en honor de Don Quixot. El cavaller coneix una de les novetats arquitectòniques de l’època, el balcó, tot un símbol de prestigi de les cases, que permetia la contemplació dels carrers. És a Barcelona on don Quixot surt a un balcó:

“...y sacarles a vistas con aquel su estrecho y acaramuzado vestido... a un balcón que salía a una calle de las más principales de la Ciudad, a vista de las gentes, y de los muchachos, que como mona le miraban”

La següent parada se situa al carrer del Call, on es situaven els tallers d’impressió de llibres. Tot passejant per la ciutat, don Quixot acompanyat de Moreno, entren en una impremta, on coneix de primera mà el procés d’impressió dels llibres. És precisament en aquest taller on Cervantes per boca del Quixot critica el llibre del Quixot d’Avellaneda (“el fals Quixot”). Sembla ser que al carrer del Call, 14-16 hi havia la impremta de Sebastián de Comellas, la més important de Catalunya el 1600, on el Quixot va donar la seva opinió sobre l’art de traduir. L’edifici actual conserva uns bonics esgrafiats del segle XVIII que recorden l’art de la impressió de llibres.

La ruta segueix pel carrer de Perot lo Lladre, ja que era on s’amagava el famós bandoler i l’heroi nyerro durant les visites a Barcelona. I va ser just en aquest indret on aquell espècie de Robin Hood català va fer amistat amb el cavaller boig, Cervantes ho aprofita per introduir el tema del bandolerisme.

“Estos pies y piernas que tientas y no vees, sin duda son de algunos foragidos y bandleros que en estos árboles están ahorcados; que por aquí los suele ahorcar la justícia, quando los coge, de veinte en veinte y de treinta en treinta, por donde me doy a entender que debò de estar cerca de Barcelona.”

Finalment, acabem aquesta ruta al carrer del Carme, el camí que van utilitzar don Quixot i Sancho Panza per deixar Barcelona i tornar al seu llogaret de La Mancha. De tornada a casa, el Quixot recorda les aventures viscudes a Barcelona:

“(...) me pasé de claro a Barcelona, archivo de la cortesia, albergue de los estranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos y correspondencia grata de firmes amistades, y en sitio y en belleza, única."

Bibliografia:

• Ajuntament de Barcelona. El Quixot i Barcelona, exposició al Museu d’Història de Barcelona, 2005.
• Recorregut literari: Don Quixot a Barcelona. Barcelona: Biblioteques de Barcelona, 2015.
• El Quixot i Barcelona : catàleg de l’exposició. Barcelona : Ajuntament de Barcelona, 2005.
• Un dia en les carreres: Només per veure Barcelona (ruta literària), 2011.

Portada de la guia
25 Literarutes pel Maresme

Sabies què...? Parlant de rutes, aquest dissabte estrenem el Passeig Literari del Masnou, una ruta literària basada en una selecció de textos d'autors masnovins, que s'emmarca dins el projecte comarcal 25 literarutes pel Maresme.