Patrick Modiano guanya el Nobel de Literatura

Les novel·les de l'escriptor francès són breus i d'una gran intensitat narrativa. És un dels narradors europeus més influents del segle.

El novel·lista francès Patrick Modiano (Boulogne-Billancourt, 1945), un dels narradors europeus més influents, autor d'obres perfectes com Dora Bruder o El cafè de la joventut perduda, ha rebut el Premi Nobel de Literatura. Les seves grans novel·les, que acostumen a tenir tan poques pàgines com elevada és la intensitat narrativa i intel·lectual, representen un relat únic i valent dels pitjors moments de França al segle XX: el règim neonazi de Vichy i l'ocupació del país per part dels alemanys durant la Segona Guerra Mundial.

L’Acadèmia Sueca ha argumentat que ha concedit el premi a Modiano “pel seu art de la memòria, amb el qual ha evocat els destins humans més difícils de retratar i ha revelat el món de l’Ocupació”.

Si voleu conèixer o redescobrir aquest autor agafeu en préstec alguna les seves novel·les que es troben a la biblioteca.

Llibres disponibles d'aquest autor a la biblioteca

Vins escènics amb Elisenda Guiu

El passat divendres, 3 d'octubre, i dins la programació d'actvitats DO Alella, va tenir lloc a la Cella Vinària de Teià, l'espectacle de petit format "Vins escènics", un maridatge de teatre i vi, basat en una sèrie d'esquetxos teatrals obra de l'autora masnovina Elisenda Guiu.

Què pot passar amb una copa de vi a la mà? Aquesta és la pregunta que es van fer els espectadors que van venir a veure els dos esquetxos teatrals on el vi hi renia molt a veure. L'acte va estar acompanyat d'un tast de vins DO Alella i els textos eren de l'autora masnovina Elisenda Guiu i interpretats per Eva de Luis, Santi Monreal i Cristina Peralta.

Nascuda a Barcelona el 1974, Elisenda Guiu està vinculada per arrels familiars a Porrera, al Priorat, terra de vi per excel·lència, i viu al Masnou, molt a prop d’Alella, una altra població dedicada també a la producció de vi. No és casualitat, doncs, que es declari una apassionada d’aquest món i que s’animés a escriure un conte que en parlés. Formada en Humanitats i Llicenciada en Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra, la seva experiència en l’escriptura per a nens i nenes ve de lluny, ja que des de fa nou anys treballa de guionista per a un programa de televisió infantil. A nivell editorial, ha publicat també la col.lecció “Les eines parlen” i diversos relats per adults. Actualment, compagina els guions televisius amb altres projectes literaris relacionats amb la narrativa i el teatre.

Presentació de "La porta tancada"

El passat dijous dia 18 de setembre es va presentar "La portada tancada", de la Susanna Tortosa i Tudela; a càrrec de l'escriptora Lola Andrade Olivié.

La porta tancada és un llibre de relats curts, molt curts i no tan curts que van precedits per Haikus, petits poemes d’origen japonès, com a introducció. En el llibre apareixen una barreja de personatges que ens expliquen històries d’amor, de desamor, de la vida i de com viure-la, de la mort, de les passions, dels anhels i de les decepcions.

Aquests personatges creats en la ficció, tenen ànima i esdevenen reals. Un estil d’escriptura proper ens fa viure les situacions en la pròpia pell, identificar-les en persones conegudes o senzillament gaudir d’una lectura lleugera i engrescadora que en algun moment també farà que la fantasia ens envolti. Els relats mantenen el ritme i el suspens. La intriga de què passarà ens dóna ganes de continuar llegint. Què hi ha darrera la porta tancada?

Les dones de 1714

Dimarts 9 de setembre va venir a la biblioteca l'escriptora i periodista Patrícia Gabancho a presentar el seu llibre Les dones del 1714, llibre que parla sobre el paper de les dones en els fets del 1714. La participació de la dona en aquests fets de la nostra història és molt desconeguda; malgrat que hi ha personatges fascinants, mai ningú no n'ha parlat. La Patrícia Gabancho fa, en aquest llibre, un original recorregut pels fets més importants del 1714 narrats a través d'una protagonista femenina.

Patrícia Gabancho, d'origen argentí, va estudiar la llengua catalana a Buenos Aires, on es va relacionar amb dissidents del Casal de Catalunya, que eren independentistes i d'esquerres. Estudià periodisme i es traslladà a Catalunya el 1974, per conèixer Barcelona i comprendre una nació sense Estat.

Ha publicat llibres sobre temes culturals (teatre, tango, literatura), sobre història i política de Catalunya i sobre urbanisme, especialment centrats en la ciutat de Barcelona i el fet metropolità. Està vinculada amb plataformes i iniciatives de caràcter sobiranista. Col·labora en diversos mitjans de premsa i ràdio, en tasques de difusió cultural i participa en les principals tertúlies mediàtiques catalanes. Des del 2014 forma part, com a vicepresidenta primera, de la junta de l'Ateneu Barcelonès sota la presidència de Jordi Casassas i Ymbert.

Font: Vikipèdia.

Mor la premi Nobel de literatura Nadine Gordimer

L'escriptora sud-africana premi Nobel de literatura el 1991, Nadine Gordimer (1923), va morir ahir, 14 de juliol, als 90 anys d'edat a Johannesburg.

Gordimer destaca per la seva literatura centrada en els efectes de la segregació racial i l'apartheid. A banda del Premi Nobel, va rebre un gran nombre de distincions, entre ells 15 doctorats honoris causa per universitats de prestigi.

Filla d'immigrants jueus d'origen britànic i lituà, va començar la seva trajectòria com a escriptora col·laborant amb el diari The New Yorker el 1951. El 1953 va publicar la seva primera obra, "The Lying Days", però va ser la seva obra "El Conservador" (1974) la que va apropar al gran públic.

La seva vida va canviar per complet quan va conèixer Nelson Mandela durant el primer judici contra ell. A partir d'aquell moment, Gordimer el va ajudar a escriure discursos, va enfrontar-se a la censura, va amagar activistes a casa seva, i en general es va convertir en una important veu de les reivindicacions dels sud-africans. El problema racial es va convertir en el tema principal de les seves obres i la seva vida en una contínua lluita per la defensa de Sud-àfrica i la consecució d'una nova democràcia.

Entre la seva producció recent destaquen les obres "Seducció" (2001), "Atrapa la vida" (2005) i el recull de contes "Beethoven tenía algo de negro" (2008).

En els seus darrers anys, Gordimer va participar molt activament en la lluita contra la sida, recaptant fons per ajudar als malalts sud-africans a aconseguir medicines gratuïtes. En el seu darrer llibre, publicat el 2012, "Mejor hoy que mañana", segueix les passes dels veterans de la batalla contra l'apartheid i ens parla de la decepció de l'actual Sud-àfrica.

"Mai he estat una escriptora política, però la política està als meus ossos, la meva sang, el meu cos."
Nadine Gordimer

Consulta el catàleg de la Biblioteca per veure els títols de l'autora que tenim disponibles.