Mor la premi Nobel de literatura Nadine Gordimer

L'escriptora sud-africana premi Nobel de literatura el 1991, Nadine Gordimer (1923), va morir ahir, 14 de juliol, als 90 anys d'edat a Johannesburg.

Gordimer destaca per la seva literatura centrada en els efectes de la segregació racial i l'apartheid. A banda del Premi Nobel, va rebre un gran nombre de distincions, entre ells 15 doctorats honoris causa per universitats de prestigi.

Filla d'immigrants jueus d'origen britànic i lituà, va començar la seva trajectòria com a escriptora col·laborant amb el diari The New Yorker el 1951. El 1953 va publicar la seva primera obra, "The Lying Days", però va ser la seva obra "El Conservador" (1974) la que va apropar al gran públic.

La seva vida va canviar per complet quan va conèixer Nelson Mandela durant el primer judici contra ell. A partir d'aquell moment, Gordimer el va ajudar a escriure discursos, va enfrontar-se a la censura, va amagar activistes a casa seva, i en general es va convertir en una important veu de les reivindicacions dels sud-africans. El problema racial es va convertir en el tema principal de les seves obres i la seva vida en una contínua lluita per la defensa de Sud-àfrica i la consecució d'una nova democràcia.

Entre la seva producció recent destaquen les obres "Seducció" (2001), "Atrapa la vida" (2005) i el recull de contes "Beethoven tenía algo de negro" (2008).

En els seus darrers anys, Gordimer va participar molt activament en la lluita contra la sida, recaptant fons per ajudar als malalts sud-africans a aconseguir medicines gratuïtes. En el seu darrer llibre, publicat el 2012, "Mejor hoy que mañana", segueix les passes dels veterans de la batalla contra l'apartheid i ens parla de la decepció de l'actual Sud-àfrica.

"Mai he estat una escriptora política, però la política està als meus ossos, la meva sang, el meu cos."
Nadine Gordimer

Consulta el catàleg de la Biblioteca per veure els títols de l'autora que tenim disponibles.

Ana María Matute, tota una vida dedicada a la literatura

Una de les veus més destacades de la narrativa espanyola de la segona meitat del segle XX, Ana María Matute (1925–2014), ha mort a Barcelona als 88 anys.

L'impacte de la Guerra Civil i les conseqüències del conflicte en l'estat d'ànim de la població va determinar la primera meitat de la seva carrera iterària, amb títols com 'Los Abel' (1948), Pequeño teatro' (1954) –amb què va aconseguir el Premi Planeta– i 'Los hijos muertos' (1958), Premi de la Crítica.

Després amb 'Primera memoria' (1959) obtindria el Premi Nadal. A partir de la dècada dels 60 dividiria la seva producció en llibres per a adults i per a nens. El món fantàstic i llegendari va anar prenent més protagonisme en l'obra de l'escriptora barcelonina a partir de 'La torre vigía' (1971). Seria gràcies a 'Olvidado rey Gudú' (1996), que li va portar tres dècades de feina, que Matute entraria en una segona etapa de consolidació: la crítica va rebre l'obra com la peça mestra d'una trajectòria que en aquells moments estava a punt d'arribar a quaranta anys de feina.

Dos anys després de 'Olvidado rey Gudú' va ser escollida acadèmica a la Reial Acadèmia Espanyola, on ha ocupat el seient K. Matute va ser la tercera dona que va formar part de la institució.

Després de la novel·la de temàtica cavalleresca 'Aranmanoth' (2000), encara publicaria una última novel·la 'Paraíso inhabitado' (2009) i reuniria els seus contes a 'La puerta de la luna' (2010). El 2007 va guanyar el Premio Nacional de les Lletres Espanyoles, i el 2010 el Cervantes.

Vine a la teva biblioteca i agafa en préstec qualsevol dels seus llibres consulta les obres que tenim disponibles.

Komagata i els llibres d'artista, nou biblioLAB

Dijous dia 5 de juny a la biblioteca, un grupet privilegiat de nens i nenes van gaudir d'un laboratori de lectura molt especial, el laboratori de llibres d'artista inspirat en el treball de Katsumi Komagata, i conduit per Berenar de contes.

En aquest laboratori vam gaudir i meravellar-nos amb els llibres d'artista de l'autor japonès Katsumi Komagata, i posteriorment els participants van poder convertir-se ells mateixos en petits artistes elaborant un petit llibre-objecte, un autèntic llibre d'artista.

Katsumi Komagata, un dels artistes més importants del seu país, des de fa més de vint anys ha publicat llibres il·lustrats que expliquen històries més enllà de les paraules i el dibuix tradicional i que van dirigides a estimular la creativitat i la imaginació.

Premis Literaris Goleta i Bergantí 2014

La XXXV edició dels Premis Literaris Goleta i Bergantí ja tenen guanyadors. El veredicte del jurat es va fer públic durant la gala que es va celebrar el divendres 30 de maig a l'Espai Escènic Ca n'Humet. Com en edicions anteriors, els membres del Grup d'Aficionats al Teatre del Masnou (GAT) van fer una lectura dramatitzada d'alguns dels textos guanyadors. Durant l'acte, la Jove Orquestra de Cambra del Masnou també va interpretar algunes peces musicals.

En les seves intervencions, tant l'alcalde, Pere Parés, com el regidor de Cultura, Jaume Oliveras, van agrair la participació dels més de 150 infants i joves i van felicitar els guanyadors. Els edils també van remarcar i agrair la col·laboració de les escoles i les famílies perquè continuïn fomentant hàbits tan beneficiosos entre els infants i els joves com la lectura i l'escriptura.

La novetat principal de la convocatòria d'enguany és que s'ha centrat en el foment de l'escriptura entre els més joves, entre els 9 i 18 anys. El jurat estava format per persones vinculades al món cultural i associatiu del municipi: Gisa Mohr, Gemma Montoya, Angelina Solà, Carme Giol, Esteve Pujol i Josep Rossell. Durant l'acte, també es va fer pública la revista editada per l'Ajuntament amb els textos seleccionats.

Calendari d'instints de Vicenç Llorca

Dimecres 14 de maig va tenir lloc a la biblioteca la presentació del nou llibre de poesia Calendari d'instints de l'escriptor masnoví Vicenç Llorca. L'acte va córrer a càrrec de l'escriptor, crític literari i presentador de ràdio i televisió Jordi Llavina.

Quins moments ens connecten ja no amb l’eternitat, sinó amb la nostra eternitat? Aquesta podria ser la pregunta central que es planteja Vicenç Llorca a Calendari d’instints, una obra de poesia essencial que mira fit a fit el pas del temps per retenir en la mirada aquells instants que ens descobreixen l’instint de la vida a través de la bellesa del món. Tot seguint el cicle anyal, el llibre s’estructura en quatre parts, una per cada estació, i proposa, a partir de diversos motius, una reflexió ètica que vol convidar el lector a gaudir del calendari d’instints que és per a Llorca la poesia. Després de la bona recepció de la seva novel·la Tot el soroll del món (2011) i d’haver reunit la poesia publicada fins el 2010 en el volum Les places d’Ulisses (2010), Calendari d’instints significa el retorn de Vicenç Llorca a la poesia i l’obertura d’una nova etapa en la seva trajectòria literària.

Vicenç Llorca (Barcelona, 1965) és Llicenciat en Filosofia i Lletres (Filologia) per la Universitat Autònoma de Barcelona i Magister en Filologia Catalana per la mateixa Universitat. Catedràtic de llengua i literatura catalanes, i especialista en literatura universal i literatura i cinema, s'ha dedicat preferentment al conreu literari de la poesia, de l'assaig i de la novel·la.