Antoni Maria Badia, referent de la llengua catalana, filòleg i lingüista, ha mort aquest diumenge a la matinada als 94 anys.
Badia i Margarit és reconegut com l'artífex de la modernització de la filologia catalana, especialment per la publicació de la
'Gramàtica històrica catalana' (1951), i el seu nom se situa al costat del pare del català modern, Pompeu Fabra.
Nascut a Barcelona el 30 de maig de 1920, es va llicenciar en Filologia Romànica per la UB, i el 1948 es va convertir en catedràtic de la mateixa universitat, de la qual més tard va ser rector. Entre els seus treballs més destacats també figuren 'Llengua i cultura als Països Catalans' (1951), 'La llengua dels barcelonins' (1969) i 'Gramàtica de la llengua catalana: descriptiva, normativa, diatòpica, diastràtica' (1994).
El filòleg, doctor honoris causa per diverses universitats com la Sorbona, va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, la medalla de l'Institut d'Estudis Catalans, la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit científic i la Medalla d'Or de la Generalitat, entre altres.
El Periódico 17/11/2014
Homenatge a Antoni Maria Badia i Margarit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies!