Roses de seda per Sant Jordi

Dijous 23 d'abril, diada de Sant Jordi, vam presentar la "Flor de seda", de l'artesana masnovina Anna Albert.

Anna Albert ha creat un flor amb seda i decorada amb poemes del poeta del Masnou Vicenç Llorca. El mateix Llorca recità poemes seus en aquesta presentació tan especial en què es van combinar l'artesania i les lletres.

L'art de la pintura sobre seda requereix un procés d'elaboració complex i més, encara, si tenim en compte que el suport utilitzat és un material noble i autèntic.

Aquesta fibra viva respira i s'expressa d'una manera molt especial, de manera que s'hi pot establir un diàleg que pot convertir-se en una relació plaent.

És un gust tensar una seda immaculada i lliurar-hi els colors suaument creant formes suggerents i transmetre, així, idees i pensaments.

Hi ha diverses maneres de pintar sobre seda i cadascuna implica diferents materials, tècniques i processos. La fixació del color es fa al vapor a alta temperatura, la qual cosa garanteix una gran qualitat en l'acabat i una forta resistència a l'aigua i a la llum.

Trobareu més informació sobre la seva feina al seu web.

Detectius, els grans investigadors a la novel·la negra policíaca

Del 7 al 27 d'abril de 2009 tindrem a la biblioteca l'exposició "Detectius: Els grans investigadors a la novel·la negra policíaca".

El personatge del detectiu és el primer mite originat per la novel·la criminal. El detectiu té per funció investigar uns fets criminals i descobrir-ne els culpables. És, doncs, un personatge amb una missió determinada i constant: descobrir la veritat.

El detectiu literari arriba per desentrellar un misteri i protagonitzar una investigació desvinculada de la seva vida privada; la seva veritable personalitat només aflora fragmetàriament en la novel·la com un factor accessori per agilitzar i amenitzar la trama. Però com que l'amenitat és una qualitat importantíssima en la lectura, els autors s'han preocupat de dotar els seus detectius de característiques singulars, que els distingeixen dels seus col·legues, la qual cosa ha originat una mena de fetitxisme que ha contribuït en gran mesura a la seva mitificació.

A l'exposició "Detectius" trobareu alguns dels detectius literaris més significatius de la història. Descobrir-los és una bona manera d'acostar-se a la lectura de la novel·la negra i policíaca i als seus mites. Animeu-vos a visitar-la i a enviar-nos els vostres missatges amb les vostres opinions.

Presentació de "Diabólica", de Carolina Lozano

L'escriptora masnovina Carolina Lozano va presentar Diabólica, la seva darrera novel·la, aquest 15 d'abril a la Biblioteca Pública Joan Coromines, en un acte en què també es va fer un taller literari durant el qual l'autora va explicar com preparava els seus llibres (els personatges, els espais, el temps...) i va donar consells a les persones assistents que volien escriure.


L'acte va comptar amb la presència de l'alcalde del Masnou, Eduard Gisbert, i la regidora de Cultura, Marta Neira, i també hi van assistir una cinquantena de persones.

Diabólica és la tercera novel·la de l'autora, que ambienta els seus relats en universos màgics i fantàstics on tenen cabuda trames i aventures atraients per a tot el públic lector, especialment el més jove.

Què en sabeu de la castanyada?

Ben entrada la tardor, se celebra a casa nostra una tradició popular i arrelada, la Castanyada, concretament el dia de Tots Sants, l'1 de novembre, i en algun lloc l'endemà, dia dels Difunts. Però uns quants dies abans, les catanyes ja omplen festes escolars, fires, àpats familiars i, des de fa relativament poc, concorregudes celebracions de carrer.

La Castanyada i Tots Sants rubriquen que l'estiu s'ha esvaït definitivament. La terra, que ja ha llevat fruit, espera la sembra que fructificarà l'any vinent; els arbres perden les fulles després de tenyir-les de tonalitats diverses; i el fred comença a fer-se notar, després del bon temps. Si hi pensem bé, no fa estrany que sigui per aquestes dates que, des de temps immemorials, la gent recordi els qui ja no hi són. La vitalitat de la primavera i l'estiu han donat pas a un paisatge dur i a un temps advers.

La festa de Tots Sants fou instituïda al segle VII, quan el papa Bonifaci IV, en lloc de fer enderrocar el Panteó romà, projectat per l'emperador Adrià i dedicat a les divinitats romanes, el consagrà a la Mare de Déu i als màrtirs del cristianisme. Segles més tard, l'Església va instituir la pràctica de recordar tots els difunts just l'endemà de Tots Sants. D'aquesta manera, s'adoptava un costum pagà, propi de molts pobles de l'antigor.

Per celebrar la castanyada, a la biblioteca farem un taller de titelles el divendres dia 31 a les 18 h. Per a nens de 4 a 12 anys, places limitades (més informació, a b.masnou.jc@diba.cat o trucant al 935 571 888).

Commemoració del centenari del naixement de Mercè Rodoreda

"Sóc una persona que sempre ha viscut arriscadament..."

Avui, 10 d'octubre, es commemora el centenari del naixement d'una de les escriptores amb més projecció de les lletres catalanes.

Filla del barri barceloní de Sant Gervasi de Cassoles, va créixer envoltada d’una família afeccionada a la literatura catalana i al teatre. Pràcticament de formació autodidacta, el seu pare li llegia obres d'Àngel Guimerà i Víctor Català.

La vida de Mercè Rodoreda està lligada als esdeveniments socials i polítics de la seva joventut. Va començar a escriure contes per a infants i les seves primeres novel·les a l'inici de la II República en diaris i revistes. De totes les novel·les d'aquesta època, només reconeixeria com a pròpia Aloma (1938), perquè considerava que les altres pertanyien a una etapa de tempteig com a escriptora.

Amb la Guerra Civil espanyola, va arribar l'exili a França, juntament amb molts altres intel·lectuals catalans, com la seva amiga Anna Murià, amb qui va mantenir una relació epistolar gràcies a la qual sabem molt de l’autora.

La II Guerra Mundial va ser un altre dels esdeveniments que li va tocar viure i que va endarrerir la seva progressió com a escriptora, tot i que continuava escrivint, i, fins i tot, va guanyar uns Jocs Florals a l’exili. No fou fins el 1958 quan va poder tornar a publicar. Ho va fer amb Vint-i-dos contes (premi Víctor Català), al qual seguiren Jardí vora el mar (1959, premi Vida Nova el 1967), La plaça del Diamant (1962)...

Va viure a França i a Suïssa, i, el 1979, va retornar definitivament a Catalunya. L’any següent, el 1980, va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el primer concedit a una dona. Va fixar la seva residència a Romanyà de la Selva, on va continuar la seva activitat literària fins a la seva mort, l’any 1983.

[Font: Edu365]