La tertúlia, coordinada per l'Esteve Pujol, fou un intercanvi d'experiències personals entre l'autora i els participants dels cursos, que es van sentir identificats amb el relat de l'autora.
El llibre explica la seva pròpia història, la història d'una jove secretària de direcció del departament d’Educació de Manaus (Brasil), que arriba a Catalunya per aprendre el castellà i tal vegada l’anglès, per fer currículum. La vida, però, li ha preparat sorpreses importants que no li permetran iniciar els seus estudis i l’obligaran a cercar treball. Descobreix que a Catalunya de les fresas en diuen maduixes i de las naranjas en diuen taronges i topa amb el català.
Autodidacta a la força, elabora un ferm propòsit que portarà a terme malgrat l’entossudiment de la majoria de catalans a no permetre-li practicar la nostra llengua. La llista d’estratègies que posa en pràctica és tan enginyosa com reveladora dels punts flacs d’amplis sectors de la nostra societat. La variada casuística dels que s’encaren amb el català des d’una altra llengua nativa, és analitzada amb paciència, rigor i de forma desapassionada, mentre es desfan una sèrie de tòpics relatius als immigrants. La seva metòdica reflexió, basada en el respecte, l’esforç i l’actitud positiva, aporta una visió serena en la dialèctica català-castellà i interpel·la els catalans respecte a quina és la nostra voluntat pel que fa al futur de la llengua. Tot tenint cura d’una àvia nonagenària l’autora s’endinsa, cada vegada més, en el coneixement de la cultura, les tradicions i la història de Catalunya, fins a enamorar-se’n i esdevenir-ne una molt bona coneixedora. Es veu, de nou, al Brasil natal, sentint-se brasilera i catalana alhora però, abans d’anar-se’n, ens vol transmetre la seva experiència des d’aquestes planes.
El llibre de l’Eliana esdevé un testimoni especialment important en un moment decisiu de la història del nostre país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies!