Dimecres 13 de juny, i amb motiu del centenari del seu naixement (1912-2012), es celebrà a la biblioteca un acte per recordar aquest artista polifacètic.
L'homenatge fou conduit prl regidor de Cultura, Jaume Oliveras i Maristany, i hi va intervenir, també, Màrius Serra, escriptor, periodista i enigmista.
El periodista i enigmista Màrius Serra va recordar la figura de qui considera un dels escriptors més destacats de la literatura del segle XX, a més de ser el "veritable pare dels mots encreuats tal com els entenem avui dia, en què l'enginy juga un paper molt important". Abans de la seva intervenció, Màrius Serra va ser presentat pel regidor de Cultura de l'Ajuntament, Jaume Oliveras, que va explicar que, amb aquest acte, l'Ajuntament ha volgut afegir-se als homenatges que s'estan duent a terme arreu per recordar l'obra i les trajectòries de tres escriptors molt rellevants en la història de la literatura catalana: Tísner, Pere Calders i Joan Sales, dels quals se celebra el centenari del naixement.
El regidor va remarcar la importància de la trajectòria vital i política de Tísner, especialment la seva participació a la Guerra Civil i els seus anys a l'exili. Igualment, Jaume Oliveras va recordar, a títol personal, diverses experiències compartides amb l'escriptor homenatjat.
Acte d'homenatge a Tísner en el centenari del seu naixementProp d'una cinquantena de persones van assistir a l'acte per recordar les diverses facetes professionals de qui és considerat un dels referents en la literatura del jo, gràcies als seus volums de memòries Viure i veure. Serra va repassar les múltiples aportacions d'aquest creador a partir del seu sobrenom, amb el qual se sentia més identificat que amb el seu nom real: la te de traductor, la i d'il·lustrador, la essa de soldat; la ena de novel·lista; la e d'enigmista, i la erra de reporter.
Finalment, tant Màrius Serra com el regidor van coincidir a afirmar que el millor homenatge que es pot fer a un escriptor és llegir-lo.
Avel·lí Artís Gener, Tísner, va néixer el 28 de maig de 1912 a Barcelona. Al llarg de la seva vida va fer d'escenògraf, periodista, ninotaire, director artístic en una agència de publicitat i corrector, a més a més d'escriptor de teatre, novel·la, narracions i prosa.
Combatent voluntari durant la Guerra Civil, un cop acabada va haver d’exiliar-se a Mèxic, on va continuar les tasques periodístiques amb revistes com Pont Blau i La Nova Revista. A l’exili mexicà va coincidir amb altres escriptors, especialment amb el seu cunyat, Pere Calders.
Va tornar a Barcelona el 1965 i va exercir de periodista i ninotaire, col·laborant en diferents mitjans com Tele-Exprés, El Noticiero, i l'Avui. Va ser a La Vanguardia on va tenir una secció fixa: els mots encreuats.
Durant la seva trajectòria va obtenir, entre d'altres, el premi Prudenci Bertrana per Prohibida l'evasió; el Sant Jordi, amb L'enquesta del canal 4; i el Ciutat de Barcelona i el de la Crítica Serra d'Or amb els llibres de memòries Viure i veure. També ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi i amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
