Miguel Delibes (1920-2010)

Mor als 89 anys l'escriptor Miguel Delibes.

Adéu a una figura clau de la literatura espanyola. Miguel Delibes ha mort a Valladolid a l'edat de 89 anys. L'escriptor patia càncer des dels anys noranta i des de feia uns dies el seu estat de salut s'havia complicat. L'autor de clàssics com Los santos inocentes i Cinco horas con Mario va escriure una seixantena de llibres i va guanyar premis literaris com el Príncep d'Astúries de les Lletres, el Nadal i el Cervantes.

Miguel Delibes Setién, premi Nacional de les Lletres l'any 1991, ha estat un dels novel·listes espanyols més llegits i respectats. Nascut a Valladolid el 1920, mai no va abandonar aquesta ciutat perquè, segons ell, no tenia fusta d'exiliat.

Març, el mes de les dones

8 de març: aquesta diada s'ha convertit en un símbol per a les dones dels cinc continents. La celebració no es basa en un únic fet ni tampoc ha tingut sempre el mateix sentit. La història canvia, és dinàmica, i el sentit dels símbols i els significats, també.

En l'origen de la commemoració del 8 de març com a Dia Internacional de la Dona, tradicionalment s'han destacat diversos fets puntuals: la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company, de Nova York, el dia 25 de març de 1911.

Les primeres celebracions del Dia de la Dona foren, per part de les socialistes nord-americanes el darrer diumenge de febrer de 1908. A Europa l'any 1910 en la 2a Conferència Internacional de Dones Socialistes Clara Zetkin proposà l'establiment del Dia Internacional de la Dona per tal de promoure el sufragi femení, a més de la pau i la llibertat. Seguint aquesta iniciativa, l'any següent, més d'un milió de dones europees i nord-americanes sortiren al carrer. Les primeres ho van celebrar el 19 de març i les segones ho van continuar fent el darrer diumenge de febrer.

Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, la pau es convertí en el leitmotiv de les celebracions del Dia Internacional de la Dona. I el 8 de març (segons el nostre calendari) de 1917 les dones russes, que feia anys que també ho celebraven, van sortir al carrer en demanda d'aliments i pel retorn dels combatents. Aquest va ser l'inici del moviment que acabaria amb la dimissió del tsar i la proclamació de la República. A partir d'aquest moment, el Dia Internacional de la Dona quedà fixat en la data del 8 de març.

Reivindicació de millors condicions de treball i de vida, i de drets polítics i manifestacions en favor de la pau, són alguns dels temes que es troben en l'origen de la celebració del dia 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.

Amb el ressorgiment del feminisme, a finals dels anys seixanta i setanta, tornà a implantar-se la celebració d'aquesta data, que van acabar de corroborar les Nacions Unides, el 1977, en declarar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.

El sentit de la diada respon a la lluita de les treballadores per tal d'obtenir millores laborals i socials. Al llarg del s.XX el Dia de la Dona s'utilitzà per reivindicar principalment el dret al vot femení.

La celebració de la data encara actualment respon al ressorgiment de les reivindicacions feministes dels anys seixanta i setanta, i va ser implantada per les Nacions Unides el 1977.

 Aquí al Masnou, el dimarts 9 de març, al mercat setmanal, hi trobareu el PIMM (Punt d'Informació Mòbil Municipal), amb tota la informació sobre els actes que enguany la Regidoria de Dona ha preparat per a tots els vilatans i vilatanes. Consulteu l'enllaç per veure totes les activitats.

Luz y penumbra, d'Isabel Navarro

Divendres 26 de febrer, a les 19 h tarda, presentació del llibre Luz y penumbra, d'Isabel Navarro. L'escriptora Lola Andrade farà la presentació del llibre i comptarem amb la presència de l'autora. I perquè aneu fent boca, us animem que llegiu un extracte del que pensa aquesta poetessa de la poesia i un petit tast dels seus poemes.

“Intento explicarme qué es para mi la poesía, la siento como algo intraducible que necesita del poema para manifestarse. Nos llega por la vía de la sensibilidad. El poeta expresa su sentimiento al escribir, de la misma forma que un pintor lo haría al dibujar sobre el lienzo. Lo que llega a nuestra conciencia es lo que nos induce a mirar con deleite un cuadro, o leer repetidamente un poema hasta afianzarlo en la memoria. El poema nace de un instante, es el fruto momentáneo de un sentimiento. La poesía convierte lo no manifiesto en manifiesto. Esa es su verdadera trascendencia.” (Isabel Navarrro).

Sola

Sola
llegué
tras un sufrimiento
que no recuerdo.

Sola
transmutaré.

Sola descanso,
ovillada —mínimo círculo—
en el gran ombligo
del Universo

Us esperem a tots i totes a la nova ubicació de la Biblioteca. Ens trobareu a la tercera planta de l'Edifici Centre al costat del Museu Municipal de Nàutica.

Joan Amades, 1890-1959

El mes de desembre passat, al teatre de Ca n'Humet, la nostra població va voler retre un homenatge a aquest escriptor català, que va destinar part de la seva vida a investigar, rescatar, desar i sobretot a divulgar el patrimoni folklòric i les tradicions dels països catalans.

Va ser un acte entranyable que va comptar amb l’Associació Cultural Joan Amades, una organització sense ànim de lucre formada per persones vinculades a la cultura popular que s’apleguen amb la finalitat de publicar els materials que el folklorista Joan Amades va deixar inèdits.

A més, a Ca n'Humet es va poder veure una exposició amb murals de refranys i dites populars catalanes elaborats per diversos centres escolars del municipi. Com a cloenda dels actes en commemoració de la mort d'en Joan Amades s'ha elaborat un manifest.

• Reportatge i fotografies de l'acte.

Conferència: "Ravensbrück: l'infern de les dones"

Ravensbrück fou el major camp de concentració femení que es coneix. Moltes dones espanyoles hi van ser deportades quan la República espanyola va ser atacada pel feixisme.

Dilluns dia 16 de novembre, a les 19 h, Montserrat Armengou, periodista i documentalista de TV3, vindrà a la biblioteca a realitzar una cofnerència sobre el tema. Anirà acompanyada d'un audiovisual que recull el testimoni de Neus Català, l'única supervivent catalana viva d'aquella barbàrie. Montserrat Armengou és autora, entre d'altres, del reportatge "Els nens perduts del franquisme", guardonat amb el Premi Nacional de Periodisme que concedeix la Generalitat de Catalunya l'any 2002.